Mi lista de blogs

Páginas vistas en total

viernes, 21 de marzo de 2014

Holothuria tubulosa


Nom científic: Holothuria tubulosa

Nom comú: Cast: Cohombro de mar pardo, Carajo de mar; Cat:Pixota terrosa, Botifarra de mar, Eng: Cotton-spinner

Família: Eriçons i cogombres

Tipus paisatge: Immersió poc fonda,Immersió en sorra

Fondària: Fins als 80m

Mides: Fins a 30cm de llarg i 6cm d'ample.

Com és?
Amb forma de cuc gran, grandària fins a 30 centímetres de llarg i 6 cm d'ample, la part ventral amb 3 fileres de ventoses. Nombroses papil·les fosques per tot el cos. Pell gruixuda i robusta. La coloració del dors va del marró rogenc al violeta marró. Sense òrgans de Cuvier. Té gruixudes protuberàncies a la superfície.
On viu?
Sobre fons sorrencs i fangosos amb material orgànic, així com entre vegetació dels fons durs. Profunditat a partir de 2 metres de fins a 80 m. Molt abundant en el Mediterrani
Com s’alimenta?
S’alimenta de material orgànic i petits organismes que són ingerits o absorbits al mateix temps que la sorra. L’alimentació es sedimentívora, de manera que ingereix gran quantitat de sorra i un cop aprofitada la matèria orgànica que conté, expulsa la resta per l’anus en forma de cordons arenosos envoltats per una fina capa de mucosa intestinal.
Com es reprodueix?
Al final de l'estiu realitza migracions per a la posada cap a aigües superficials, on és possible veure la posició típica de la posada; els animals alçats gairebé del tot. D'aquesta forma es llancen les cèl·lules germinals, en forma de núvols tènues de color blanc, el més lluny possible.
Es pot confondre?
Es pot confondre amb altres cogombres de mar de semblant color com és per exemple Holothuria forskali. També es pot confondre amb Holothuria polii. Aquesta però, normalment té la pell recoberta de sorra enganxada.
Curiositats
· No tenen cap visible, característica que comparteixen amb altres Holotúries
 Taxonomia
Filum: Echinodermata, Classe: Holothuroidea, Ordre: Aspidochirotida, Familia: Holothuriidae, Gènere:Holothuria

Paracentrotus lividus

Nom comú: Cat: Garota de roca, eriçó de roca; Cast: Erizo de mar común, castaña de mar.

Família: Eriçons i Cogombres.

Tipus paisatge: Immersió en praderia, Immersió poc fonda

Fondària: Fins a 30m

Mides: Fins a 8cm

Com és?
Espècie d'eriçó de mar que te la closca rodona i bastant aplanada. Es reconeix per les seves espines llargues, llises i robustes, que apareixen en files longitudinals. La coloració va des de verd fosc, bru fins al porprat. Cada placa ambulacral te cinc o sis parells de porus disposats en arc. La boca te un aparell mastegador, nomenat llanterna d'Aristòtil, amb 5 dents molt potents. La boca i l'anus estan en extrems oposats.
On viu?
Estés per tot el Mediterrani, fins a les Canàries i NO a l'Àfrica, i al nord, fins a les illes Anglo-Normandes. Es troba en fons rocosos i praderies marines, en zones més o menys il·luminades. Ocupa cavitats profundes i rodones a la pedra calcària, o en roques toves, que engrandeix en créixer. Excava forats a les roques toves per protegir-se dels corrents utilitzant les seves dents de ràpid creixement.
Com s'alimenta?
És herbívor i s'alimenta d'algues del voltant de la cavitat on viu i de les seves espores. Es cobreix amb elles o amb closques d'altres organismes per protegir-se de la llum intensa. Es desplacen per les roques a una velocitat d'1 metre al dia per alimentar-se, i tornen al seu punt de descans a la pedra.
Com es reprodueix?
Tant els mascles com les femelles són iguals, sense cap aspecte extern que els distingeixi. Aboquen els gametes al mar i la fecundació és externa.
Es pot confondre?
Comparteix hàbitat amb Arbacia lixula (Linnaeus, 1758), que és més fosca, més aplanada i que te les espines proporcionalment més llargues. A més, es diferencia en tenir una àrea desproveïda d'espines al voltant de la boca. Els exemplars juvenils també es poden confondre amb Psammechinus microtuberculatus.
Taxonomia
Filum: Echinodermata; Classe: Echinoidea; Subclasse: Euechinoidea; Ordre: Diadematidae; Família:Echinidae; Gènere: Paracentrotus








viernes, 21 de febrero de 2014

Les plantes es mouen?

Les plantes reben diferents estímuls del exterior, diferenciats en Tropismes i Nàsties.
Els tropismes afecten a la planta segons des d'on son captats y cap a on  la planta creixerà o estimularà una determinada part. Entre els diferents tropismes destaquen:
-Geotropisme (o Gravitropisme): Permet en creixement de les arrels cap a on hi es la gravetat i que la         planta s'estiri cap al medi aèri. Aixó ès d'especial importancia a l'hora de la germinació de les llavors.
-Fototropisme: Aquest tropisme correspon a la reacció de la planta davant un estímul lluminós. Pot ser fototropisme positiu o negatiu. En el cas dels troncs i les fulles es dona un fototropisme positiu, perquè aquestos creixen cap a la font de llum. Pero en el cas de les arrels per exemple, que no neceissiten de llum, es dona un fototropisme negatiu, es a dir, creixen en direcció contraria a la font de llum.
-Hidrotropisme: Es el creixement direccional de les arrels amb relació a la disponibilitat d'aigua al medi.
-Quimiotropisme: Es el creixement direccional de les arrels amb relació als minerals que necessiten o menys. Si el necessiten creixen cap a on hi ha mes, si en cambi no els necessita, creixen en direcció contraria, allunyant-se d'aquestos.

viernes, 17 de enero de 2014

Anemonia Viridis

L'anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideus de mar (Anemonia viridis), és una anemone de man que es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani.
L'anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i fins a 20m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran. Es ovípara i té sexes separats. Els tentacles de les anemones en aigües profundes o tèrboles poden ser de color gris, però en altres casos con de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15cm de llargada.
Aquestes anemones es troben a la venda als mercats de Catalunya, ja que, com altres anemones,son comestibles (se solen preparar arrebossades o fregides), si bé les seves puntes tenen un verí urticant.
Les anemones son típiques a Cadis, on es serveixen com a plat o com a acompanyament de plats de peix fregit, amb el nom de "Ortiguillas"


martes, 17 de diciembre de 2013

BRIÒFITS

CARACTERÍSTICAS GENERALES: Son plantas relativamente pequeñas, en general no superan los 20 cm de altura.Son abundantes en lugares húmedos donde se encuentran gran variadad de espécies.

Son vegetales autotrofs, con clorofila a, b y caroteroides, paredes celurares de celulosa, carecen de langina.

  • Carecen de tejidos vasculares especializados: xilema y floema. Por lo tanto, estrictamente hablando, carecen de hojas, tallo y raíces (términos que se definen, en parte, por la presencia de tejidos vasculares). Esta característica es lo que limita la altura de la planta.
  • Presentan clara alternancia de generaciones: el gametofito haploide es la generación dominante mientras que el esporofito está reducido y es dependiente (desde el punto de vista nutricional) del gametofito, al revés de lo que sucede en las restantes grupos de plantas, donde el esporofito es la planta verde y dominante. En las Briófitas lo que se ve a simple vista es el gametofito, verde. Poseen espermatozoides biflagelados, por lo que algún momento de su ciclo precisan del agua para la fecundación.

martes, 5 de noviembre de 2013

PIRUS HALPENIS

-Nom científic: Pirus halepenis
 -Nom comú: Pino
 -Català:Pi -Castella:Pino
 -Angles:Pine
 -Alemany:Pine
-Habitat:Se distribuye por gran parte de la región Mediterránea occidental. Soporta muy bien altas temperaturas y sequías prolongadas, aunque suele sufrir con heladas persistentes.
-Descripción:Puede alcanzar los 25 m de altura. El tronco es macizo y tortuoso, de corteza gris rojiza y copa irregular.

Ceratonia siliqua

Illustration Ceratonia siliqua0.jpgNom comú: Garrofer   Reino: Planta  Divisió: Magnoliophyta
Ordre: Fabales  Família: Fabaceae   Génere:  Ceratonia  Espécie:  C.Siliqua.
El Garrofer: es un arbre de fins a 10m d'altura, pero sol ser d'uns 5 o 6m; es de fullatje perenne. Té fulles bipinnades d'un color verd fosc amb una dimensió de entre 10 a 20cm de llarg i les seves flors son menudes, vermelles i sense pétals. El seu fruit es la garrofa, es una beina coriàcia, de color castany fosc, d'1 a 3dm de longitud, que conté una polpa gomosa de sabor dolç i agradable que envolta les llavors. Les beines són comestibles i s'usen com a farratge.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrofer