Les plantes es mouen?

Les plantes reben diferents estímuls del exterior, diferenciats en Tropismes i Nàsties.
Els tropismes afecten a la planta segons des d'on son captats y cap a on  la planta creixerà o estimularà una determinada part. Entre els diferents tropismes destaquen:
-Geotropisme (o Gravitropisme): Permet en creixement de les arrels cap a on hi es la gravetat i que la         planta s'estiri cap al medi aèri. Aixó ès d'especial importancia a l'hora de la germinació de les llavors.
-Fototropisme: Aquest tropisme correspon a la reacció de la planta davant un estímul lluminós. Pot ser fototropisme positiu o negatiu. En el cas dels troncs i les fulles es dona un fototropisme positiu, perquè aquestos creixen cap a la font de llum. Pero en el cas de les arrels per exemple, que no neceissiten de llum, es dona un fototropisme negatiu, es a dir, creixen en direcció contraria a la font de llum.
-Hidrotropisme: Es el creixement direccional de les arrels amb relació a la disponibilitat d'aigua al medi.
-Quimiotropisme: Es el creixement direccional de les arrels amb relació als minerals que necessiten o menys. Si el necessiten creixen cap a on hi ha mes, si en cambi no els necessita, creixen en direcció contraria, allunyant-se d'aquestos.

Anemonia Viridis

L'anemone de mar comuna, també coneguda amb el nom de fideus de mar (Anemonia viridis), és una anemone de man que es troba a l'est de l'oceà Atlàntic, des de la Gran Bretanya fins al Mediterrani.
L'anemone de mar comuna es troba en aigües entre marees i fins a 20m de fondària en zones ben il·luminades. Viu sobre roques o algues de mida gran. Es ovípara i té sexes separats. Els tentacles de les anemones en aigües profundes o tèrboles poden ser de color gris, però en altres casos con de color verd fort amb puntes porpra. Això es deu a la presència d'algues en simbiosi dins dels tentacles que fan la fotosíntesi. Té uns 200 tentacles d'uns 15cm de llargada.
Aquestes anemones es troben a la venda als mercats de Catalunya, ja que, com altres anemones,son comestibles (se solen preparar arrebossades o fregides), si bé les seves puntes tenen un verí urticant.
Les anemones son típiques a Cadis, on es serveixen com a plat o com a acompanyament de plats de peix fregit, amb el nom de "Ortiguillas"

BRIÒFITS

CARACTERÍSTICAS GENERALES: Son plantas relativamente pequeñas, en general no superan los 20 cm de altura.Son abundantes en lugares húmedos donde se encuentran gran variadad de espécies.

Son vegetales autotrofs, con clorofila a, b y caroteroides, paredes celurares de celulosa, carecen de langina.

• Carecen de tejidos vasculares especializados: xilema y floema. Por lo tanto, estrictamente hablando, carecen de hojas, tallo y raíces (términos que se definen, en parte, por la presencia de tejidos vasculares). Esta característica es lo que limita la altura de la planta.
• Presentan clara alternancia de generaciones: el gametofito haploide es la generación dominante mientras que el esporofito está reducido y es dependiente (desde el punto de vista nutricional) del gametofito, al revés de lo que sucede en las restantes grupos de plantas, donde el esporofito es la planta verde y dominante. En las Briófitas lo que se ve a simple vista es el gametofito, verde. Poseen espermatozoides biflagelados, por lo que algún momento de su ciclo precisan del agua para la fecundación.
  

PIRUS HALPENIS

-Nom científic: Pirus halepenis
 -Nom comú: Pino
 -Català:Pi -Castella:Pino
 -Angles:Pine
 -Alemany:Pine
-Habitat:Se distribuye por gran parte de la región Mediterránea occidental. Soporta muy bien altas temperaturas y sequías prolongadas, aunque suele sufrir con heladas persistentes.
-Descripción:Puede alcanzar los 25 m de altura. El tronco es macizo y tortuoso, de corteza gris rojiza y copa irregular.

Ceratonia siliqua

Nom comú: Garrofer   Reino: Planta  Divisió: Magnoliophyta
Ordre: Fabales  Família: Fabaceae   Génere:  Ceratonia  Espécie:  C.Siliqua.
El Garrofer: es un arbre de fins a 10m d'altura, pero sol ser d'uns 5 o 6m; es de fullatje perenne. Té fulles bipinnades d'un color verd fosc amb una dimensió de entre 10 a 20cm de llarg i les seves flors son menudes, vermelles i sense pétals. El seu fruit es la garrofa, es una beina coriàcia, de color castany fosc, d'1 a 3dm de longitud, que conté una polpa gomosa de sabor dolç i agradable que envolta les llavors. Les beines són comestibles i s'usen com a farratge.

http://ca.wikipedia.org/wiki/Garrofer

Cistus albidus

Cistus albidus.

Nom comú: Estepa blanca

Reino:Planta

Divisió:Magnoliophyta

Orden:Malvades

Família:Cistocae

Génere:Cistus

Hábita:Es nativa de la cuenca del Mediterráneo, sobre todo en la Península Ibérica, donde crece en terrenos ricos en cal, con clima cálido y seco.

Característiques:Es un arbusto de entre 5 y 10 dm de altura, no muy ramoso. Las hojas tienen 5-10 cm de longitud y son opuestas con tres nervios muy marcados y de color blanquecino. Sus flores tienen 5 cm de diámetro de color rosado y son solitarias o en grupos de tres o cuatro en la terminación de las ramas.

La Posidonia oceanica

Posidònia és el nom botánic d'un génere dels magnoliofits. Conté unes poques espécies de plantes marines, que es troben a la mar Mediterrània i en la cosa sur d'Australia. S'hi diferencies Poseidonia Australis i Posidonia oceanica. Les prederies de posidonia oceanica que es troben al parc natural de les salines, entre Eivissa i Formentera, van ser declarades com a patrimoni de la humanitat de la UNESCO, el 1999.

                                                            Distribució:

                    Fruit:                                                                           Posedónia oceánica: